¡Malditos roedores!

Ja fa dies que va sortir a notícia, però fins ara no havia tingut ocasió de comentar-la.

Doncs resulta que s’ha descobert una nova espècie de rosegador (de fet, filmat i documentat), molt semblant a un jerbu, però amb unes orelles exageradament grans en proporció al seu cos (de poc menys de 10 cm), i un musell camús. La cua també és llarga (d’uns 15 cm) i acabada amb un pom de pèls. Les potes posteriors, molt potents, li permeten desplaçar-se saltant, i acaben en un peu d’uns 4 cm. Pesa de 25 a 35 gr.

Esbós de l’animal per part d’un biòleg de l’equip

Avec des serifs ou sans-serifs?

Porto uns dies escrivint moltíssim.

Gairebé tinc por de prendre mal. I sobretot després que la Pchi ens parlés de la síndrome del túnel carpià que, juntament amb la presbícia, és la malaltia professional que els informàtics tenim més possibilitats de patir. Quin bon rollet només de començar, no?

El que deia, que escric en correus, en el Messeger, per programar, per pràctiques de classe, en articles al blog, en el Treball de Final de Carrera… buf!

I a més de, en alguns casos, inventar textos (dels quals mai en reconeixeré l’autoria), sovint em toca prendre (difícils) decisions sobre el format.

L’últim cas, el del TFC. He hagut de perfilar fins al més mínim detall del format de les pàgines, el que inclou els marges, els encapçalaments i els peus, els inicis dels capítols… i òbviament els tipus de lletra.

És increïble la mà de tipus de lletra que es poden arribar a trobar! Des de l’omnipresent Times New Roman, fins la no menys coneguda Arial, passant per clàssics com la Verdana o la Georgia.