Ryanair		134,00 €
			FR7824	Girona – Prestwick	1606 km
			FR7823	Prestwick – Girona	1606 km
			18/4 13:30	GRO (Girona, Catalunya, Espanya)	+0h
			18/4 15:15	PIK (Prestwick, South Ayrshire, Regne Unit)	–1h
			18/4 15:45	Lloguer cotxe	64,39 €
				Desplaçament a Newtonmore	251 km
			2 nits	Balavil Sport Hotel	49,30 €
			19/4	Highlands
				Inverness	74 km
				Loch Ness & Urquhart Castle	27 km
				Ullapool	101 km
				John O’Groats	209 km
				Balavil Sport Hotel	261 km
			20/4	Desplaçament a Glasgow
				Forres	83 km
				Fraserburgh	116 km
				Peterhead	28 km
				Balmoral Castle	129 km
				Dundee	102 km
				Glasgow	132 km
			3 nits	Best Western Glasgow Pond	72,02 €
			21/4	Glasgow
				Buchanan Street
				George Square
				Kelvingrove Park
			22/4	Edinburgh
				Royal Mile	78 km
				The Real Mary King’s Close
				Victoria Street
				Princess Street Gardens
				George Street
				Queen Street
				Rosslyn Chapel	13 km
				Glasgow	83 km
			23/4 09:00	Retorn cotxe de lloguer	55 km
			23/4 09:30	PIK (Prestwick, South Ayrshire, Regne Unit)	–1h
			23/4 13:05	GRO (Girona, Catalunya, Espanya)	+0h
TOTAL (prov):					319,71 €
					4.954 km

]]> http://emilig.wordpress.com/2011/04/16/esccia-santa/feed/ 0 emilig Mapa d'Escòcia amb algunes de les ciutats per les que passarem http://emilig.wordpress.com/2010/09/25/to-maua-haere-pas-a-pas/ http://emilig.wordpress.com/2010/09/25/to-maua-haere-pas-a-pas/#comments Sat, 25 Sep 2010 13:47:40 +0000 emilig https://emilig.wordpress.com/2010/09/25/to-maua-haere-pas-a-pas/ ]]> Aquest és l’itinerari, punt per punt, que recorrerem en el transcurs del mes d’octubre.
Les hores, distàncies i preus són aproximats.

				Singapore Airlines		1.578,99 €
				SQ377	Barcelona – Milan	742,09 km
				SQ377	Milan – Singapur	10.260,09 km
				SQ221	Singapur – Sydney	6.281,23 km
				SQ282	Auckland – Singapur	8.399,77 km
				SQ378	Singapur – Milan	10.260,09 km
				SQ378	Milan – Barcelona	742,09 km
				1/10 10:25	BCN (Barcelona, Catalunya, Espanya)	+0h
				1/10 12:05	MXP (Milan, Llombardia, Itàlia)	+0h
				1/10 13:15	MXP (Milan, Llombardia, Itàlia)	+0h
				2/10 07:20	SIN (Singapur, Singapur)	+6h
					Maletes es queden a SIN
				Tiger Airways		174,67 €
				TR2966	Singapur – Hong Kong	1.276,24 km
				TR2963	Hong Kong – Singapur	1.276,24 km
				2/10 13:40	SIN (Singapur, Singapur)	+6h
				2/10 17:40	HKG (Hong Kong, Hong Kong)	+6h
				2 nits	Singh Guest House	33,72 €
					Tian Tian Buddha
				4/10 11:15	HKG (Hong Kong, Hong Kong)	+6h
				4/10 14:55	SIN (Singapur, Singapur)	+6h
				4/10 20:35	SIN (Singapur, Singapur)	+6h
				5/10 06:55	SYD (Sydney, Nova Gal·les del Sud, Austràlia)	+8h
				2 nits
				Tiger Airways		55,12 €
				TT5115	Sydney – Melbourne	705,26 km
				7/10 19:00	SYD (Sydney, Nova Gal·les del Sud, Austràlia)	+8h
				7/10 20:30	MEL (Melbourne, Victòria, Austràlia)	+8h
				1 nit	Urban Central Backpackers	20,39 €
				Virgin Blue		208,22 €
				DJ817	Melbourne – Sydney	705,26 km
				DJ1627	Sydney – Ayers Rock	2.175,93 km
				9/10 07:45	MEL (Melbourne, Victòria, Austràlia)	+8h
				9/10 09:10	SYD (Sydney, Nova Gal·les del Sud, Austràlia)	+8h
				9/10 10:10	SYD (Sydney, Nova Gal·les del Sud, Austràlia)	+8h
				9/10 12:20	AYQ (Ayers Rock, Territori del Nord, Austràlia)	+7½h
				1 nit	Yulara Resort	33,00 €
				9/10 18:49	Posta de sol a Ayers Rock
				10/10 06:17	Sortida de sol a Ayers Rock
				Qantas		265,39 €
				QF1854	Ayers Rock – Cairns	1.785,95 km
				10/10 15:30	AYQ (Ayers Rock, Territori del Nord, Austràlia)	+7½h
				10/10 18:30	CNS (Cairns, Queensland, Austràlia)	+8h
				2 nits	Cairns Traveller Oasis	46,50 €
					Gran Barrera de Corall
				Jetstar		90,40 €
				JQ929	Cairns – Brisbane	1.386,69 km
				13/10 06:00	CNS (Cairns, Queensland, Austràlia)	+8h
				13/10 08:05	BNE (Brisbane, Queensland, Austràlia)	+8h
				Air Pacific		409,20 €
				FJ920	Brisbane – Nadi	2.709,71 km
				13/10 23:55	BNE (Brisbane, Queensland, Austràlia)	+8h
				14/10 05:25	NAN (Nadi, Viti Levu, Fiji)	+10h
				3 nits	Mango Bay Fiji	57,00 €
				Air Pacific		209,08 €
				FJ820	Nadi – Honolulu	5.083,89 km
				17/10 22:30	NAN (Nadi, Viti Levu, Fiji)	+10h
				17/10 07:00	HNL (Honolulu, Oahu, Hawaii)	–12h
				Mesa Airlines		148,00 €
				YV1024	Honolulu – Lihue	163,14 km
				YV1007	Lihue – Honolulu	163,14 km
				17/10 11:09	HNL (Honolulu, Oahu, Hawaii)	–12h
				17/10 11:46	LIH (Lihue, Kauai, Hawaii)	–12h
				1 nit	Kauai Sands Hotel	25,27 €
					Volta en helicòpter per Kauai	169,79 €
				18/10 18:30	LIH (Lihue, Kauai, Hawaii)	–12h
				18/10 18:59	HNL (Honolulu, Oahu, Hawaii)	–12h
				2 nits	Ambassador Hotel Waikiki	50,75 €
					Pearl Harbor
				Air New Zealand		545,39 €
				NZ9	Honolulu – Auckland	7.055,83 km
				20/10 22:15	HNL (Honolulu, Oahu, Hawaii)	–12h
				22/10 06:30	AKL (Auckland, North Island, Nova Zelanda)	+10h
				22/10	Rotorua/Waiotapu
				1 nit	Crank Backpackers	13,92 €
				23/10	Mount Taranaki
				1 nit
				24/10	Waitomo Rafting Caves	53,90€
				1 nit	Airport Sky Lodge	17,81 €
				Air Tahiti Nui		451,49 €
				TN2102	Auckland – Papeete	4.089,73 km
				TN2101	Papeete – Auckland	4.089,73 km
				25/10 10:00	AKL (Auckland, North Island, Nova Zelanda)	+10h
				24/10 16:00	PPT (Papeete, Tahití, Polinèsia Francesa)	–12h
				29/10 01:50	PPT (Papeete, Tahití, Polinèsia Francesa)	–12h
				30/10 06:55	AKL (Auckland, North Island, Nova Zelanda)	+10h
					Auckland
				31/10 00:50	AKL (Auckland, North Island, Nova Zelanda)	+10h
				31/10 06:15	SIN (Singapur, Singapur)	+6h
					Singapur
				31/10 23:45	SIN (Singapur, Singapur)	+6h
				1/11 06:00	MXP (Milano, Llombardia, Itàlia)	+0h
				1/11 07:00	MXP (Milano, Llombardia, Itàlia)	+0h
				1/11 08:40	BCN (Barcelona, Catalunya, Espanya)	+0h
TOTAL (prov):						4.784,00 €
						69.352,10 km

]]> http://emilig.wordpress.com/2010/09/25/to-maua-haere-pas-a-pas/feed/ 0 emilig http://emilig.wordpress.com/2008/12/08/i-24/ http://emilig.wordpress.com/2008/12/08/i-24/#comments Mon, 08 Dec 2008 12:36:00 +0000 emilig http://emilig.wordpress.com/2008/12/08/i-24/ ]]> I com cada any, una trucada que diu:

M’agradaria ésser ocell,
àgil i d’ales llargues.
O una bonica papallona,
que les tingués platejades,
per volar molt a prop teu
i poder felicitar-te.

Però tu no t’hi fixaries,
perquè no comprens el seu llenguatge.
He deixat, doncs, el meu somni
i he baixat del món de les fades.
He pensat que no fa falta
ésser ocell ni papallona de vistoses ales,
amb ésser com sóc n’hi ha prou
per poder felicitar-te.

Felicitats de tot cor,
et desitja qui molt t’estima,
l’àvia d’ahir, d’avui i d’ara.

<Schuster>No’haze falta dezir nada más</Schuster>

Tal i com comentava la Pchi (Pchiwan, TV3, Montréal) en el post-”jeta” anterior , la meva idea era escriure un altre off-topic total que parlés sobre com resoldre el cub de Rubik (nota mental: no tornar a avançar futurs continguts del blog). Abans però, m’agradaria deixar per escrit la meva indignació vers el sector de les grans companyies d’infografia i impressió digital.

És possible que a alguns de vosaltres ja us ho hagi explicat, o fins i tot que ho hagueu viscut en primera persona; en tal cas no us voldria avorrir més del compte: sí, és la mateixa història de sempre.

Capítol 1. De com el problema es presenta
Tot comença el dia 29 de Maig passat (dijous), dia previ a la data límit d’entrega de la memòria del TFC, quan un jove, futur enginyer, se n’adona que no arribarà a concloure el seu Treball a l’hora acordada. És per això que els seus contactes li recomanen enviar una missiva de súplica a cert peix gros, aprofitant l’avinentesa que ja havia concedit una pròrroga a un altre element estudiantil afligit pel mateix motiu. Sense gaire fe, el nostre protagonista redacta toscament el que sembla ser un correu electrònic demanant un possible relaxament del període d’entrega fins passat el següent cap de setmana, jornada en la que, casualment, gaudeix del primer examen de la temporada (de Gestió Empresarial, una assignatura a la qual no ha assistit en tot el curs, i molt menys sap de què va el temari).

Capítol 2. De l’alenada d’esperança. Les 39 hores sense dormir
L’endemà (migdia de divendres), quina és la sorpresa quan l’esmentat peix gros contesta afirmativament a la deprecació; això sí, el requeriment que imposa la secretària és que l’entrega s’haurà d’efectuar abans de les 11h del matí del dilluns següent. Ni cort ni peretzós, l’alumne concentra tots els seus esforços en la òptima realització de la tasca, que li suposarà un 25% de la nota de la carrera. Tan es així que del migdia del divendres fins la matinada del diumenge es passa el temps escrivint, només amb les interrupcions de rigor pels àpats. Transcorren gairebé 40 hores seguides sense repòs. Cap a les 4 de la matinada, trobant-se en la tranquilitat del pis d’estudiants que comparteix, dóna per finalitzat el Treball, dipositant-lo a la carpeta de l’eCampus corresponent, a l’espera de l’aprovació per part de la seva ponent. Acaba i se’n va a dormir cap a les 5.

Capítol 3. De com s’escalfen els ànims. La primera estafa.
A migdia del mateix diumenge es desperta, amb tota la intenció de portar a imprimir la seva feina a una de les franquícies d’infografia que treballa les 24 hores (rollo Badulake de fotocòpies), anomenada WorkCenter. Tal i com professa la seva pàgina web, l’hora d’obertura de la que es troba més a prop del domicili del nostre heroi (la del carrer Muntaner) és a les 5 de la tarda. La delegació de Diagonal és la que té obert les 24h.
Cal remarcar que, per qüestions de tradició i de preferències personals, el futur enginyer ha realitzat la seva feina amb el programa Publisher 2007, part de la família de l’Office. El Word ha estat sempre odiat, i la idea de passar-ho a un format més o menys “estàndard” com el PDF ha estat desestimada a causa de les notables deficiències en qualitat que ha experimentat, sobretot en les imatges. Una mostra…

A l’esquerra el format PDF; a la dreta la imatge original en Publisher… ¿on són les ombres?

Molts li direu: “Primo! Ajusta la qualitat de la transformació a PDF!”
Resposta de part seva: “Hola? Sóc informàtic, no? ¬_¬”

La qüestió era que si usava l’exportació a PDF directa del Publisher, les imatges de mapes de bits es veien en una qualitat acceptable, mentre que les vectorials, fetes en Visio, canviaven de colors inexplicablement i aleatòria. Per contra, usant la impressió estàndard d’Adobe, les imatges vectorials restaven intactes i els mapes de bits, majoritàriament en format PNG i amb transparències, apareixien amb aquestes “mossegadetes”.

Per això, el subjecte respira alleujat quan llegeix a la web:

Tus archivos digitales, en cualquier soporte (DVD, CD, memoria portátil USB, floppy...) formato o aplicación, tanto de Mac como PC, pueden imprimirse con la máxima calidad y en un plazo de tiempo mínimo.

“Cap problema! A més, al cap i a la fi, el Publisher és Office no?” …il·lús.
A dos quarts de sis (deixem temps perquè obrin tranquils) es presenta l’individu amb un llapis de memòria (la traducció literal hauria de ser “bolígraf”, encara que fet i fet, que estúpida en si mateixa) que conté el Treball. Després d’esperar 5 interminables minuts, mentre una companya es troba al fons de la botiga amb les mans asfixiant una fotocopiadora (aquella postura en la que hom intenta que el llibre que està fotocopiant no recuperi la seva forma, enfilat-s’hi si cal), el dependent (“el Misericordiós”) es mou amunt i avall darrera la barra com si es trobés enfeinat. Detecta la presència del jove client i l’interroga sobre la seva abrupta escomesa en el local. A continuació es transcriu una aproximació de la conversa:

- Sí, hola, bona tarda, mira, que volia imprimir un document…
- Sí, què necessites?
(Ull, que ara és quan es nota que el nostre protagonista venia amb el guió ben après)
- Hauria de ser en format DIN-A4, en color i a doble cara… dues còpies… són 153 pàgines… perquè, encara que hi hagi pàgines en blanc i negre, compta tot com en color, no?
(Gest afirmatiu, amb cara de pena del dependent, mentre continua)
- Són 2,55€ per pàgina. I el paper?
(Notem que l’apreciació del preu ha passat desaparcebuda, de moment)
- El paper? (¿?) No sé… normal (què pretén aquest, que li descrigui el gramatge,  composició en percentatge de cel·lulosa i grau de blanqueig?)
(Somriure de suficiència per part del dependent)
- Bé, d’acord, porta.
- Eeemmm… està en format Publisher 2007.
- És igual, el passarem a PDF i…
- Ja ho he fet, però és que em perd molta qualitat…
(Per la cara que posa, s’interpreta com que ha deduït que el client no és un neòfit en temes informàtics. Connexió del dispositiu de memòria a un dels ordinadors que es troben cara al públic; s’obre l’explorador de carpetes del Windows XP i ambdós contemplen horroritzats com la icona que es mostra correspon a la dels fitxers en format TIFF)
- Quin format has dit que era?
- Pu… Publisher 2007…
- Hmmm… Publisher… i 2007… doncs em sembla que no el tenim…
(WTF!? Però no dèieu que obríeu qualsevol format?? Què hauria passat si et porto un document d’AppleWorks? EH???) Cares d’incredulitat.
- Espera, vaig a veure si el tenen a l’altra botiga.
(Es dirigeix al telèfon de darrera la barra i marca alguna cosa; no s’entén gaire la conversa. La companya copistera ha desaparegut)
- …sí, “Publisher”… no, ¿verdad? Bueno, gracias.
(Torna cap a l’ordinador amb el posat de pena d’abans)
- Em diuen que no… i jo no el puc instal·lar, aquests ordinadors estan…
- Capats?
- No, mmmm…
- Bloquejats.
- Ara que hi penso, tu no deus tenir un portàtil amb el programa, perquè el podries portar i llavors podries imprimir.
(Il·luminació dels ulls del client)
- Sí, el podria portar…
(Veu de la consciència: i aquest pretén connectar el meu portatilet a una d’aquestes bèsties d’impressora? L’endoll deu ser més gran que el de la central d’Ascó i els drivers deuen venir en 3 Blu-ray…)
- Ai no… no crec que puguessis… bé, és igual, intenta passar-ho a PDF, pensa que es pot canviar la qualitat…
- Bé, ja ho intentaré, gràcies…

Són les 6 de la tarda, i el noi se’n torna abatut, murmurant renecs contra la pàgina web i la publicitat enganyosa, i fent derisió de la situació que acaba de viure. El somriure maliciós se li esborra de la cara quan recorda el preu que ha aparegut enmig de la conversa… 2,55€ per pàgina! No vol ni calcular mentalment el que li podria costar la impressió de les dues còpies. Hi deu haver descompte per volum, no?
Finalment arriba a casa, pensant que trobarà la manera de passar el document a PDF sense perdre qualitat i que tot s’arreglarà.

Passen els minuts, les hores, i quan ja sembla que no hi ha manera de configurar els nivells de qualitat de les imatges, s’encén la bombeta:
- I si combino les pàgines dels dos PDF (el que conserva bé els mapes de bits i el que mostra les imatge vectorials) per fer el “fitxer perfecte”?
Dit i fet, i encara que el resultat no l’acaba de convèncer del tot, és el millor que té.
Són les 8, falta mitja hora perquè tanqui la botiga de Muntaner. Tot i així, sap que pot deixar el document perquè l’imprimeixin durant la nit i anar-lo a recollir l’endemà, sortint de l’examen (…l’examen!!).

Tornem a la botiga.
- Hola, bé, em sembla que he aconseguit passar-lo a PDF sense que perdi.
(Somriure, com de felicitació, del dependent)
- A veure, porta.
(S’obre l’explorador, i el Misericordiós obre el fitxer. Es desplaça per unes quantes pàgines)
- Com ho volies?
- Sí, DIN-A4, color, doble pà…
- Ui, però veig que són 153 pàgines…
- S… Sí…
- Ah, jo pensava que eren 4 o 5…
(¬_¬۵ … Què passa? Que la pregunteta del tipus de paper t’ha obligat a concentrar-te tant que no has sentit que eren CENT CINQUANTA-TRES pàgines?)
- Però no passa res, no? Jo t’ho puc deixar i ho vinc a buscar demà al matí…
- Mira, si et dic el que jo faria, millor que el portis a Diagonal… és que sinó ara hauria de deixar-ho als del torn de nit i potser no ho fan com tu ho vols, a més, la màquina que tenim aquí triga en escalfar-se… allà tenen màquines més ràpides i t’ho faran al moment si vols.
(1. Els del torn de nit a què es dediquen? Són flequers, i per això no entendrien què vol dir A4, color, doble cara??? Encara me’ls trobaria l’endemà aturats perquè no he dit de quin color vull l’Audi…
2. Que la màquina triga en escalfar-se? M’estàs dient que falten 15 minuts perquè tanquis i encara no l’havíeu encès? I què us passeu fent durant tot el dia? Brioxos com els del torn de nit?
3. Bé, potser sí que em surt a compte imprimir-ho tot avui… així demà vaig més tranquil… encara que, quan estudiaré?)
- Bé, doncs és igual, ja vaig a Diagonal.
- Adéu, i gràcies.
- Adéu (i que us bombin).

Capítol 4. De la segona estafa. Passió i mort
Quinze minuts a peu porten al ja cansat estudiant al creuament de Muntaner amb la Diagonal, emplaçament de la franquícia 24h. En aquell moment hi ha una dotzena de persones, pel que, fent cas d’un cartell que deia “Infórmate aquí”, el client s’atura davant de la caixa esperant que algú l’atengui.
Darrera la barra, un noi alt amb barbeta sota el llavi (“l’Encarregat”) es troba despatxant a un senyor gran, una noia (“la House”) està sobre un ordinador que sembla governar una maquinassa molt complicada, i una altra de més jove (“la Becària”) és la que va amunt i avall agafant comandes i anant a buscar els encàrrecs quan les màquines fan el característic so electrònic.
La conversa comença amb l’Encarregat:

- Hola.
- Hola, sí, era per imprimir un document…
- Color o blanc i negre?
(Hem simplificat les preguntes)
- Bé, hauria de ser una còpia en blanc i negre i dues en color.
- D’acord, t’explico, les impressions en blanc i negre són 0,31€ per pàgina i en color surten per 2,55€ la pàgina. Les de blanc i negre te les fem aquí baix i per les de color hauràs d’anar a dalt.
- Buf… 2,55€…
(En aquestes que l’Encarregat s’ha posat a cobrar a un altre client; passa 1 minut)
- D’acord, ho imprimiré…
(I mentre fa el gest d’acostar la memòria extraïble, el dependent mira amb despreci i deixa anar)
- Doncs mira, et poses en aquell ordinador, obres el document i ens avises quan ho tinguis.
(El noi segueix les instruccions. El primer ordinador que prova encara no té una sessió iniciada. Intenta deixant la contrasenya en blanc. Incorrecte [...] Provarem el segon. El ratolí no funciona. Es comprova la connexió. Està endollat [...] Utilitzarem el teclat. S’obre l’explorador; s’obre el document. “No toquis res; simplement obre l’Acrobat i espera”. Tornada a la posició de “Infórmate aquí”, sense esperances d’obtenir el que promet el cartell. L’Encarregat segueix atrafegat, donant fotocòpies, targetes de connexió a Internet, i evidentment cobrant. Passen tres minuts. Adverteix la presència del noi que li ha demanat imprimir. Fa un gest perquè la Becària l’atengui. Ella surt de darrera la barra, acostant-se a l’ordinador en qüestió. Fa estona que ha sortit un protector de pantalla de propaganda.
- Com ha de ser?
- Sí, blanc i negre a doble pàgina…
- Doble pàgina?
(Lapsus momentani)
- A doble cara vols dir…
- Sí, això.

(Toca un parell de tecles i envia el document a imprimir-se. Se’n torna darrera la barra. El client treu el dispositiu i torna a la posició de repòs sota el cartell. Passa un minut i la cosa sembla que va per llarg. “Aprofitarem el temps i anirem a imprimir les còpies en color”. Ascensió. L’estança és petita i em recorda molt a “Apunts i edicions”, de la universitat, potser pels plòters i els DIN-A0 que hi ha arreu. No hi ha ningú, però de sobte un noi s’escola per entre les impressores. És un poseur de la cultura underground, més que probable víctima de la generació dels videojocs, ulleres rectangulars i estretes, cabell curt i serrell aixecat)

- Dime.
- Sí, era para imprimir un documento… son unas 153 páginas… a color, A4 a doble cara… dos copias.
(Mentre endolla el llapis, el dependent continua)
- Bueno, ya sabes que cada página te costará 2,55€…
(Pesadets amb el preu; tot i així, assegurem-nos-en)
- Porque, aunque hayan páginas en blanco y negro, me lo cobrarías todo junto ¿no?
(Cara de lamentació i gest afirmatiu amb el cap)
- Tendrías que haberlo separado; entonces sí.
- ¿Y si te lo dejo y lo vengo a buscar mañana?
- Debes dejarlo un mínimo de 24h antes, esto lo tendrías mañana hacia las 21h…
- Uf, no, tiene que ser para mañana por la mañana…
(Sospir)
- ¿Por cuánto me saldría todo entonces?
(Obre calculadora del Windows. 2,55×153×2)
- Mira, las dos copias por 780,30€.
(I ho diu així, seriós i aguantant la mirada. El client aguanta la compostura; acaba de patir un vessament cerebral, una triple insuficiència cardíaca i la setmana següent li detectaran una llaga d’estómac, però fa com que 800€ no li vénen d’aquí)
- No.
- …
- Entonces los 2,55€ son por cara, no por página.
- Exacto.
- Pero… ¿no hay descuento por volumen, o algo…?
- Sí, espera.
(Calculadora de Windows. 2,35×153×2)
- Saldría por 719,10€.
(Segueix sense perdre l’expressió pedant amb la que ha començat la conversa)
- Ni de coña.
(Botó secundari sobre l’icona de l’USB, Extraer dispositivo con seguridad; agafa el llapis entre l’índex i el polze, i de la mateixa manera amb l’altra mà, el tapa i el retorna)
- Pues aquí tienes.

Tornem a baix. A aquell desgraciat, ni aigua. Sap que està estafant a la gent i li és igual. Total, el negoci no és seu…
L’estudiant ja es comença a sentir familiaritzat amb el cartell.

Passen 5 minuts.

Un home amb trets asiàtics intenta comunicar-se en anglès amb l’Encarregat, per saber què ha de fer per connectar-se a Internet des d’un dels terminals disponibles al públic. Molt amable ell, li recita les tarifes de connexió (caríssimes, per cert), posa la mà sota el taulell, en treu una targeta, i li explica que la necessitarà per connectar-se. Instantàniament, a l’estranger se li il·lumina el rostre, i de la cartera en treu una targeta exactament igual. L’Encarregat no pot fer més que riure…

Passen 5 minuts més.

Una dona arriba amb un llibre amb uns fulls a mode de punt.
El seu cervell realitza alguna mena d’associació estranya entre el rètol i l’individu, el mira amb cara de besuc, i pregunta:

- És aquí per fer fotocòpies?
(Consciència eficient: “No, miri, per fotocòpies millor compri una targeta i vagi allà a la màquina autoservei, perquè si ha d’esperar que l’atenguin i facin el que vostè demana…)
- Sí, pregunti aquí.
(S’adreça a l’Encarregat)
- …per fer fotocòpies?
- Sí, un momentet que ara l’atenen.
(Fa un gest a la House, que encara està treballant en el mateix lloc. Ella fa un sospir com si li costés Déu i ajuda deixar el que està fent. S’apropa a la barra coixejant de la cama esquerra [...] Desconnexió momentània, i pregunta retòrica de “tant es triga amb aquestes maquinotes per imprimir?” [...] Represa de l’escena de la dona-besuc)

- …ja però és que jo no li puc fer.
- Però per què? Si sempre que he vingut… bé, ha vingut el meu marit… sempre que ha vingut li han fet…
- Doncs així aquí hi ha algú que no fa el que ha de fer.
- Ja però…
- Ho sento, però no es poden fer fotocòpies de llibres, l’empresa no ens deixa.
- Doncs sempre que hem vingut ens ho han fet…
- Doncs aquí hi ha algú que no fa el que hauria de fer.

(La clienta amb cara de perplexitat i decepció. La House amb cara de jo-no-puc-fer-hi-més-però-marxi-ja. L’espectador somriu. “Si li hagués comentat allò de la màquina autoservei no estaria passant per això”)
Minuts després, apareix la House, tornant de la fotocopiadora amb un plec de còpies, com si totes dues s’haguessin confós i el que volia la dona era fotocòpies dels fulls interiors del llibre. La cara de la dona, ara il·luminada per l’acompliment del seu objectiu, canvia sobtadament a una de sorpresa:

- Però… quantes me n’has fet?
- El que m’ha demanat, 40 còpies.
- No, no, era una al 40%. Ho pots fer, no?
(Rebuf de la House. Les normes d’empresa tampoc li deuen permetre insultar els clients. Col·locació de la mà davant la boca per dissimular el riure ofegat per part de l’espectador. Retorn a la fotocopiadora. Llença el feix a una caixa. Introducció del full a la safata superior, premuda d’un parell de tecles, la segona repetides vegades)

En això que el local s’ha anat buidant. No és estrany, són quarts de deu… Però es pot saber quan triguen en imprimir això? S’haurà de pensar on s’imprimeixen les dues còpies en color… abans de demà a les 11h! I l’examen!

En un moment mort, l’Encarregat adverteix de nou la presència del jove, i és potser la cara de demacrat que porta el que l’impulsa a preguntar-li:
- Estàs esperant alguna cosa?
(A que acabis el torn per demanar-te per sortir, no te jode…)
- Sí, fa estona que he enviat un document a imprimir…
(Sembla que li torna a la memòria)
- Què era?
- 153 pàgines, blanc i negre, a doble cara… (Zzzzz…)
- Un moment que vaig a veure.
(S’adreça en castellà i en veu bastant alta a les altres dues bordegasses que es troben pul·lulant, i a un altre noi (“el Llumenera”) que encara no havia entrat en escena, per interrogar-los sobre tal feina. Tots posen cara d’estranyats, incloent la Becària. Es dirigeixen en munió cap el que hauria de ser l’andròmina de sortida de fulls. L’Encarregat prem un parell de cops la pantalla tàctil. Algú diu “ah, pues sí…“. Potser es pensaven que era mentida. El Llumenera suggereix “no se lo habréis dado a alguien..?“. La House i la Becària es plantegen tal hipòtesi, es miren, i posen cara de “puuueeeeeedeee…“. L’Encarregat riu i prem un altre cop la pantalla. Es dirigeix de nou al client, que lluita contra una colònia de larves de mosca, intentant demostrar que encara està viu després del que acaba de sentir)
- No et preocupis, ara surt.

77 fulls. Així a ull, la màquina en treu més d’un per segon. Calculeu el temps necessari per imprimir. Això sí, l’Encarregat és encara més ràpid cobrant.

Durant les estones mortes que ha tingut, el pacient estudiant ha aprofitat per posar-se en contacte amb qui el pugui assistir psicològicament, i després li faci el favor de passar-lo a recollir en cotxe abans que, de la tensió, li reventin més capil·lars.

Així doncs, després d’apoquinar els 47,43€ que ha costat la brometa en blanc i negre, i amb maledicció personal per cada element que se l’ha creuat durant la tarda, el porten a casa.

Conclusions/preguntes que extreu fins al moment:

1. P**o WorkCenter, la seva publicitat enganyosa, la prepotència de la majoria d’empleats (se salven el Misericordiós i la Becària) i l’abús de preus.
2. Està circulant una còpia del meu Treball de Final de Carrera per Barcelona
3. M’acaben de clavar 50€ per imprimir un grapadet de fulls, i en blanc i negre?
4. Quan imprimiré les dues còpies a color?
5. On?
6. Quant em costaran?
7. Quan estudiaré per l’examen de demà?
8. Surt a compte que em presenti? O per contra hauria d’invertir el temps en imprimir?
9. Per què no he demanat un Full de Reclamació?

Capítol 5. De com canvia la situació. El doblet
Són les 10 del vespre del Dia Abans. Queden 11 hores i mitja per l’examen i 13 per l’entrega. Les prioritats han canviat.

Així doncs opta per estudiar l’examen, del qual no té ni idea del que entra. S’hi està fins les 3 de la matinada.

Pel que respecta al Treball, intentarà portar-lo a imprimir en una copisteria de barri, on sap que tenen el Publisher, mitja hora abans de començar l’examen per, amb una mica de sort, tenir-lo quan surti.

Son. Dormir. El temari era fàcil després de tot.

Zzzzzz…

Són dos quarts de vuit: bon dia, Catalunya. Dutxa. Llet amb galetes. Bolígraf, USB, mòvil, claus i cartera. Sobretot cartera.

De camí a la copisteria es troba amb qui el va portar a casa el dia abans, que l’acompanya per veure en què acaba tot plegat. Quan només queden uns metres, troben el dependent, que està passejant el gos. “Buf! Això significa que no deu obrir fins les 10… Bé, què hi farem, ja passaré quan surti de l’examen”. Però heus ací que en creuar el carrer, mirant enrere un últim cop, se n’adonen que el dependent ha canviat de direcció a l’últim moment, i en aquells precisos instants està aixecant la persiana del local. Tan de pressa com poden, tornen a creuar. Entren a la botiga i ja hi ha dues persones esperant (sí sí, sorprenent, només en el temps de creuar un carrer). Quan per fi li toca el torn, repeteix per enèssima vegada la cantarella, i fins i tot li deixa apuntat en un paper perquè no hi hagi confusions. El dependent li assegura que a les 11 ho tindrà. Demana un pressupost a ull i marxa bastant satisfet en direcció a l’examen.

A l’aula, es troba amb companys a qui explica resumidament l’aventura del dia anterior. Tots riuen i se sorprenen.

Examen de 20 preguntes tipus test i una “per pujar nota”. Fa gràcia perquè al final hi ha dues qüestions que diuen “Segons l’esforç dedicat, quina nota creus que et mereixes d’aquest examen?”. L’alumne pensa: “si és pels sacrificis que he hagut de fer per estudiar, un 12! Però si és pel temps dedicat… un 0″. S’acaba decidint per un 7. Surt de l’examen, satisfet de la relació temari-dificultat. I tot just són les 10 i 10!

Pensa que abans d’anar a la copisteria serà millor anar a treure diners…

Un cop tot lligat ha arribat l’hora de la veritat. Conté l’aire abans d’entrar a la copisteria esperant trobar qualsevol cosa… excepte el dependent amb cara de pena i un “és que he tingut un problema”. Mai un document havia oposat tanta resistència a ésser imprimit (bé, potser aquell .doc que reiniciava qualsevol ordinador on l’imprimies potser sí, oi Pchi?). Obre el fitxer amb el Publisher i surt una preciosa finestreta que informa amablement que la màquina on s’està executant no té instal·lades les fonts japoneses amb les que s’ha escrit un insult als agraïments. 糞!! És tan senzill com prémer “Aceptar” i revisar que efectivament, l’ultratge que està a la segona pàgina roman intacte. La impressió comença oficialment a les 10.19h.

La primera còpia, de notable qualitat, només té el defecte de deixar uns marges superiors exagerats. Un cop detectat el problema (la mida de la pàgina era “Letter” i no “A4″, com s’esforçava en recordar el pobre noi), la segona còpia surt brodada.
En aquesta impremta SÍ separen les fulles en color i les que són en negre, i per tant el preu final és de… 0,07×251+0,35×52=35,77€.

683,33€ A LA SACA!!

Són les 11 del matí del dia 2 de Juny, i les dues còpies senten les campanes de l’església de la Bonanova en el creuament del carrer del Lluçanès amb el del Solsonès.
Cinc minuts després són introduïdes en un sobre de paper, amb les dades del projectista escrites amb bolígraf a la cantonada superior esquerra.
Entren per la guixeta de secretaria segons abans que ho faci el Treball de l’altre amnistiat.

Al cap de 8 dies, se sabrà que la nota que havia tret de l’examen va ser la que ell havia predit, un 7.

— FI —

Suposo que hauràs interpretat que, tot i la impersonació que he intentat mantenir al llarg de tot el text, el pobre individu era jo.
Espero que com a mínim hagis somrigut en algun moment, perquè el que és jo no puc fer altra cosa, quan penso en com va anar tot. Així doncs, nomes em queda agrair la col·laboració de les persones implicades en el fregao i desitjar-te que MAI hagis de trobar-te en la situació d’haver de recórrer a WorkCenter per res.

Aprovar: acabar totes les assignatures de la carrera i poder presentar el TFC.
Suspendre: haver d’acabar el curs anant per parcials (fins a Juny o potser Setembre), retrassant l’entrega del TFC, amb la possibilitat de tornar a repetir l’assignatura o, creuar els dits perquè la Junta d’Avaluació cregui que, gràcies als esforços dedicats, ets digne de rebre l’aprovat (això sí que es podria agafar com aprovat by-the-face , però l’any passat no em va funcionar).

El temari és el mateix de sempre:

• El primer parcial inclou les equacions diferencials (de qualsevol ordre) i els seus respectius mètodes de resolució, les transformades i antitransformades de Laplace i la resolució de les equacions mitjançant transformades.
• El segon comprèn principalment les integrals múltiples, ja sigui per calcular àrees de superfícies, volums, o fins i tot massa (amb integrals triples de densitats). També té una petita part al principi de derivades direccionals i derivades de funcions implícites; al final, s’introdueixen les integrals vectorials.
• En el tercer parcial s’acaba de veure el tema de les integrals vectorials, aplicant-lo a treballs i fluxos de camps, i després es canvia radicalment de registre i s’ataca el tema de la probabilitat, que va des de la teoria de conjunts i successos més bàsica, passant per Bayes i probabilitats condicionades, les funcions densitat i distribució, els conceptes d’esperança i variança, fins arribar a estudiar algunes de les distribucions més utilitzades, com ara la distribució normal.

A continuació transcric (resolt en la tranquilitat de les meves llars (GRN-BCN-tren) i amb el suport dels apunts) l’examen de Matemàtiques de segon curs de l’Enginyeria Tècnica al que em vaig enfrontar, durant una hora i mitja, la tarda del dia 21 de Gener:

---

1. Resol:

(x2 − 1) yʺ − 2 x yʹ + 2 y = 0

y1 = x

Solució:
Es tracta d’una equació diferencial ordinària lineal homogènia de segon ordre. Ho veiem perquè la y i les seves derivades estan multiplicant polinomis (lineal), està igualada a 0 (homogènia) i perquè la derivada màxima és yʺ (segon ordre).

El primer pas és fer que la y de la derivada màxima no estigui multiplicada per res.  Per poder continuar hem d’obtenir un model com:

yʺ + P(x) yʹ + Q(x) y = R(x)

Per això, dividirem tota l’equació per x² − 1:

yʺ −	2 x	yʹ +	2	y = 0
	x2 − 1		x2 − 1

Com que ens donen una de les dues solucions (y₁ = x), aplicarem la fórmula que ens tornarà directament la segona:

y2 =  y1	∫	ℯ−∫P(x) dx	dx
		y12

Com que P(x) =	2 x	, llavors −	∫	2 x	dx = − ln(x2 − 1)
	x2 − 1			x2 − 1

Substituint a la fórmula anterior,

y2 =  y1	∫	ℯ−∫P(x) dx	dx = x	∫	ℯ−(− ln(x² − 1))	dx = x	∫	x2 − 1	dx =
		y12			x2			x2

y2 = x		x +	1			= x2 + 1
			x

Així doncs, la solució final quedaria:

y = C₁ y₁ + C₂ y₂ = C₁ x + C₂ (x² + 1)

---

2. Donada la funció

G(t) =		cos t	0 ≤ t < 4π
		0	t ≥ 4π

(a) Calcula la seva transformada de Laplace sabent que

ℒ

cos(ωt) F(t)

=

ℝ

f(s − j ω)

i

ℯjωt = cos(ωt) + j sin(ωt)

Solució:
El que ens demanen és la transformada de la funció G(t), sabent que la transformada d’una funció qualsevol, en direm F(t), multiplicada pel cos(ωt) és igual a la part real de la transformada de F(t) en s − ω.
A més, ens recorden la fórmula d’Euler, per si ens és útil.

Per començar, analitzarem la funció. Com que no ens donen el comportament abans de t = 0, suposarem que és el mateix que el de després de t = 4π, és a dir, que també val 0. Així doncs, veiem que G(t) és una funció rectangular (o funció de boxcar), que val cos t entre 0 i 4π, i 0 en la resta. Una notació equivalent és (t − 0,4π). Tot i així, una funció rectangular està definida de forma que la seva amplitud (altura) és 1 en el tram delimitat; el que a nosaltres ens interessa és que valgui cos t. Per tant, multiplicarem la funció rectangular pel cosinus i aconseguirem complir l’objectiu.

La funció, representada gràficament vindria a ser:

Resumint, el que se’ns demana finalment és

ℒ

cos(ωt) (t − 0,4π)

on ω = 1.

Per resoldre-ho, d’una banda usarem la fórmula que ens han proporcionat, i de l’altra, sabem que

ℒ		(t − a,b)			=		ℯ−as − ℯ−bs
							s

Si ho apliquem al nostre problema:

ℒ

cos(ωt) (t − 0,4π)

=

ℝ

ℯ−0(s − 1) − ℯ−4π(s − 1)

=

1 − ℯ−4π(s − 1)

(s − 1)

(s − 1)

Nota: per si algú es preguntava perquè ens havien donat la identitat d’Euler si no l’hem utilitzada, era per fer l’exercici d’una manera alternativa; si no es deduïa la funció de graó i s’observava que la funció cosinus està definida entre 0 i 4π, aquesta es podia replantejar en forma de diverses funcions trigonomètriques que es podien simplificar mitjançant aquesta igualtat.

(b) Resol el Problema del Valor Inicial:

xʺ − 16 x = G(t)

x(0⁺) = xʹ(0⁺) = 0

Solució:
Ens demanen de resoldre l’equació diferencial lineal de segon ordre a coeficients constants igualada a la funció de l’enunciat.
Com que ens donen els valors de xʹ(0⁺) i x(0⁺), podem aprofitar-los aplicant transformades de Laplace a ambdues bandes de la igualtat i després, antitransformant, acabar trobant la funció X(t) que fa certa l’equació.

A l’apartat anterior ja hem trobat la transformada de la banda dreta, així que anem a desenvolupar la de la banda esquerra:

ℒ

xʺ(t) − 16 x(t)

=

ℒ

xʺ(t)

− 16

ℒ

x(t)

=

s (

ℒ

xʹ

) − xʹ(0⁺) − 16 x(s) = s (s x(s) − x(0⁺)) − xʹ(0⁺) − 16 x(s) =

s2 x(s) − 16 x(s) = (s2 − 16) x(s)

De manera que ara tenim

(s2 − 16) x(s) =		1 − ℯ−4π(s − 1)
		(s − 1)

d’on, aïllant x(s), extraiem

x(s) =		1 − ℯ−4π(s − 1)
		(s2 − 16) (s − 1)

Ara el que toca és antitransformar, és a dir, obtenir la funció X(t), la transformada de la qual seria x(s).

Si ho mirem més detingudament, veiem que hi ha una multiplicació de fraccions que ens pot interessar, el que traduït en termes d’antitransformades significaria una convolució (tema que surt a toooots els exàmens de matemàtiques).

x(s) =		1	⋅	1 − ℯ−4π(s − 1)
		(s2 − 16)		(s − 1)

La primera fracció s’assembla a la transformada d’un sinh, però li faltaria un 4 al numerador, mentre que la segona s’assembla a la funció rectangular que teníem al principi, encara que posicionada en s − 1, el que vol dir que la funció original té una ℯ multiplicant-la. Per tant, arreglant les fraccions i desfent la convolució:

ℒ−1

1

⋅

4

⋅

1 − ℯ−4π(s − 1)

=

1

sinh (4t) ∗ (ℯt  (t − 0,4π))

4

(s2 − 16)

(s − 1)

4

---

3. Calcula la derivada direccional de z = f(x , y , z) = x y z en una direcció perpendicular als vectors v = i − 2 j + 3 k i w = 2 i + j − k

Solució:
Per trobar qualsevol derivada direccional, necessitem sempre dues coses: el gradient de la funció, és a dir, la direcció en la que el camp vectorial experimenta un major creixement, i el vector (unitari) que ens indica la direcció sobre la que volem projectar la derivada. Després, realitzarem el producte escalar entre ambdós vectors i obtindrem el resultat final.

Així, la derivada direccional ens indica la proporció en la que augmenta un camp vectorial en una direcció donada. Si posicionem la derivada direccional en un punt en concret trobarem el valor del camp en aquelles coordenades.

Per començar, buscarem el vector que ens dóni la direcció a seguir. Ens diuen que ha de ser una direcció perpendicular als vectors v i w.

 

Busquem p, perpendicular al pla que defineixen els vectors v (en vermell) i w (en blau).

La opció més senzilla és fent el producte vectorial, la qual cosa resultarà en un vector que marcarà la direcció que estàvem buscant.

 

		i	j	k
p = v × w =		1	−2	3		= (2 i + 6 j + k) − (3 i − j − 4 k) = −i + 7 j + 5 k
		2	1	−1

Ara, cal normalitzar el vector p, és a dir, fer-lo de longitud 1. Per això, dividirem cada component pel mòdul d’aquest:

u  =

p

=

− i + 7 j + 5 k

=

− i + 7 j + 5 k

p

(−1)2 + 72 + 52

75

El gradient el trobarem seguint la fórmula:

∇f =		∂f	i +		∂f	j +		∂f	k = (y z) i + (x z) j + (x y) k
		∂x			∂y			∂z

Per acabar, realitzarem el producte escalar entre el gradient i el vector unitari que hem trobat abans:

∇f •	u = (y z , x z , x y)•(		−1		’	7		’	5		) =		-y z + 7 x z + 5 x y
				75			75			75					75

---

4. Calcula el volum limitat pel primer octant i el pla 2 x + y + 3 z = 6

Solució:
El primer que hem de fer sempre en aquest tipus d’exercicis (corbes, superfícies, volums o masses, en definitiva, per integrals múltiples o vectorials) és dibuixar els elements que intervenen en la figura que es vol calcular per tal d’estudiar els seus dominis. En aquest cas serà fàcil, ja que es tracta d’un sol pla; els altres tres són els que limiten el primer octant (el ⅛ de l’espai on tots tres eixos són positius).

Per fer-ho, observarem les interseccions del pla que ens donen amb cadascun dels eixos i inferirem la forma que pot tenir el volum.

Intersecció amb x (y = z = 0):  2 x + 0 + 0 = 6	x = 3
Intersecció amb y (x = z = 0):  0 + y + 0 = 6	y = 6
Intersecció amb z (x = y = 0):  0 + 0 + 3 z = 6	z = 2

Ara ja podem fer una representació dels punts i, per tant, del pla:

Amb això ja tenim suficients dades per deduir els límits que tindran els recorreguts de cada variable.
Per començar, en fixarem una de les tres, per exemple la x. La següent que escollim (per exemple la y) només haurà de dependre d’aquesta. La última (z), la posarem en funció de les altres dues. Cal realitzar el procediment de selecció de variables amb previsió suficient perquè quedin funcions de dependències senzilles entre unes i altres. En el nostre cas és igual, ja que com que es tracta d’un simple pla les funcions seran polinomis en tots els casos.

Així doncs, veiem que el recorregut de la x va de 0 (l’origen de coordenades) a 3 (intersecció del pla amb l’eix).
Per trobar la dependència de y amb x observarem la forma que es representa en el pla que defineixen els eixos de les dues variables; prenent un parell de punts de referència, o directament aplicant l’equació de la recta, veiem que la funció que estem buscant, és y = −2 x + 6.
Per últim, ja només ens queda deduir l’últim dels dominis seguint el caràcter de la component z pel volum: sempre anirà de 0 (pla que limita inferiorment) fins al pla que ens dónen (superiorment) d’on, aïllant-la

z =		6 − 2 x − y
		3

Com que en aquest problema no ens donen densitats perquè el que calculem és volum (no massa), la funció que integrarem serà 1. Per tant,

	3		−2x + 6		6 − 2 x − y					3		-2x+6
∫		∫		∫	3				∫		∫
					1 dz dy dx		=						6 - 2 x - y	dy dx =
													3
	0		0		0					0		0

	3
∫
		4 x2 − 24 x + 36	dx =		72 − 36	= 6
		6			6
	0

Aquest és el mètode general (i protocolari) de resoldre els exercicis de càlcul de volums, encara que aquest en concret també s’hauria pogut resoldre amb uns quants coneixements extra, ja que com veiem en el dibuix dels plans, la figura que es forma és un tetraedre, el volum del qual es defineix com

Vtetraedre =		llargada ⋅ amplada ⋅ alçada		=		6 ⋅ 3 ⋅ 2		= 6
		6				6

---

5. Sigui X una variable aleatòria amb funció densitat

			−x
f(x) =		k x ℯ	3	x > 0
		0		x ≤ 0

(a) Calcula el valor de k.

Solució:
Per tal que f(x) sigui una funció densitat, la integral en tot el seu domini (altrament anomenada funció distribució) ha de ser igual a la unitat (la probabilitat total). Per tant, el que farem és integrar la funció que ens donen, deixant-ho tot depenent de k per, al final, saber el seu valor per tal que dóni 1. Com que per valors inferiors a 0 la funció val 0, ens centrarem a calcular el que passa més enllà de l’origen. Per tant, la integral anirà de 0 a ∞.

Nota: En ser constant k, l’he treta de la integral i l’he passat dividint a l’1 de l’altre costat de l’igualtat, i he resolt la integral per parts.

∫

∞

−x

−x

−x

=

1

=

x ℯ

3

dx =

v = −3ℯ

3

dv = ℯ

3

dx

k

u = x

du = dx

0

−x

∫

−x

∞

=

−x

−x

∞

=

− 3 x ℯ

3

−

−3 ℯ

3

dx

− 3 x ℯ

3

+ 3⋅(− 3 ℯ

3

)

0

0

En aquest punt se’ns presenta el dubte de la substitució en la multiplicació entre el polinomi i l’exponencial per x = ∞, el qual resoldrem mitjançant un senzill límit i recordant que les exponencials tendeixen a convergir més ràpid que els polinomis; per tant, despreciarem el comportament d’aquest últim.

Així doncs, la substitució ens dóna:

1	= (0 + 0) − (0 + 3⋅(−3)) = 9		k =	1
k				9

	−x
(b) Calcula l’esperança de la variable aleatòria Y = ℯ	³

Solució:
L’esperança d’una variable qualsevol ξ(x) es defineix com:

	∫	∞
E[ ξ(x) ] =			ξ(x) f(x) dx
		−∞

per tant, si en el lloc de la variable hi posem la que ens donen i resolem la integral de forma anàloga a l’apartat anterior trobem:

	∫	∞			−2x
E[Y] =			1	x ℯ	3	dx
			9
		0

	E[Y] =	1
		4

---

Cal dir que els exercicis no estaven puntuats, de manera que el fet de saber que la meitat eren correctes no era garantia d’aprovat. Podies suposar que la puntuació es repartiria equitativament, o que la distribució radicaria en la dificultat de cada problema.

A més, si surts de l’examen i t’adones que en una matèria com Matemàtiques tothom té resultats diferents, no te’n vas amb un bon regust.

Dies abans que sortissin oficialment les notes, s’estén el rumor que només han aprovat 3 persones (de la quinzena que ens havíem presentat).

Per acabar-ho de rematar, el dia de la revisió la professora va confessar que, a causa d’un error a l’enunciat del segon exercici (s’havia deixat una t en l’igualtat d’Euler), aquest queda anul·lat, passant la seva puntuació a repartir-se entre els altres (2 punts que incrementen en 0,5 el valor de cada problema).

Veig l’examen. Tot i que ja ho sabia, m’he equivocat a l’hora d’escriure la solució final de la EDO del primer exercici (la de la homogènia), i he posat ℯ on no calia. Me n’adono que anava ben encaminat en el problema de la derivada direccional, però a l’últim moment, un cop de cap mal donat fa que desestimi la via que prenia i intenti una derivada implícita. En l’exercici de la funció densitat, per no escriure explícitament el límit i la seva substitució, m’encallo i deixo la integral sense resoldre; el segon apartat ni plantejar-lo. Sabia que les solucions de la EDO eren correctes (per comparació amb altres persones i per repetició de l’exercici) i també que el volum era correcte (l’havia fet 3 vegades durant l’examen i després havia trobat la fórmula general dels tetraedres).

Ara tot depèn de com s’hagin puntuat els exercicis.

Amb tot això, he aprovat. Després de 5 anys. Però no me n’alegro. Circumstàncies externes, i el fet que trec un mediocre 5, fan que no valori l’aprovat. A la revisió aconsegueixo que la professora vegi que m’ha puntuat injustament un exercici i pujo 1,25 punts. 6,25. A dia d’avui, segueixo sense valorar-lo, i penso que si hagués insistit en un altre punt, potser podria haver arribat al 7. Però em conformo. Sóc virtualment enginyer tècnic.

Amb aquest article no pretenia causar-te cap mena de reacció. És simplement una referència de les actituds que es gasten a la meva universitat i posar de manifest algunes de les dificultats que es presenten al llarg de la carrera. Hi ha hagut altres bèsties negres, però aquesta s’ha endut la palma (per tediosa, més que res).

Admiro la teva voluntat si has arribat a aquesta frase, havent-ho llegit i entès tot. Això pot demostrar diverses coses: o realment t’interessa la meva vida; o t’has enfrontat a aquest examen (i ara somrius, o no); o t’has d’enfrontar a aquest examen, i no tens cap altra referència (t’entenc); o ets professor de Matemàtiques (no t’entenc); o, simplement, tens molt temps lliure.

Menció especial a en Kuragari, que es va haver d’enfrontar a un examen semblant fa poc. Com va anar?

Felicitats a en Javi, i en especial a en Gabi, que també han aprovat, i amb més nota. Una abraçada.
(Érem nosaltres els 3 aprovats?)
Endavant amb la presentació del TFC, companys!

El cap de setmana passat en Rallat em va donar (finalment) els CDs que havíem encarregat a YesAsia.com. Com ja haureu deduït en aquest punt, les meves preferències melòmanes tenen un toc oriental; però res més lluny de la realitat.

Els trets van encarats cap al J-Pop, un gènere que cada cop té més adeptes en les nostres terres, i no només en entorns reduïts, sinó també entre el gran públic.

En concret, la meva última adquisició musical és del recopilatori d’un grup anomenat D-51 (ディー・ゴー・イチ, llegit Di-Go-Ichi, literalment, D-cinc-u). El formen un parell de nois (Yu & Yasu) de l’illa d’Okinawa, i d’aquí l’estil de música que fan: majoritàriament són cançons i ritmes que recorden climes càlids (recordem que Okinawa es troba en el subtròpic), encara que també tenen les seves tranquiletes.

L’èxit els va començar amb No More Cry, que va ser un fenòmen al Japó, fins al punt d’arribar al nº5 a la llista d’Oricon (els nostres “40 Principales”), i utilitzada com a sintonia del serial de televisió “Gokusen 2″. Tot i així, abans ja havien creat altres àlbums que havien passat més desaparcebuts.

Més tard, la cançó anomenada Brand New World va ser escollida com a capçalera de la popular sèrie d’anime One Piece (a través de la qual els vaig descobrir), el que va provocar que traguessin un disc especialment per aquest tema, sota el mateix títol.

Ja amb una reputació consolidada, treuran diversos àlbums (sense, pel meu gust, baixar la qualitat), com són Oneness, 2Gether, Stand Up!, entre molt altres petits treballs. Són precisament aquests dos últims els que he comprat, ja que en ser més nous (estem parlant que 2Gether es va llançar a principis del 2006) eren els més difícils de trobar per altres vies diguem… menys legals… A més, m’he trobat que l’edició de 2Gether venia acompanyada d’un DVD amb els videoclips de dues de les cançons més representatives i també, tots ho sabem, no és la mateixa qualitat ni sensació escoltar un fred MP3 que tenir a les mans el fulletó amb les lletres de cada cançó que gira en un CD.

Voldria també destacar un parell d’aspectes que em semblen si més no  curiosos de la manera de fer dels japonesos.

El primer és que editen CDs amb només 4 pistes, com és el cas de Stand Up!. Quatre cançons i ja els surt a compte llançar un single? Però això no s’acaba aquí, ja que es dóna el cas que la meitat de les pistes són les melodies de les cançons (les versions “instrumental” que en diuen ells) que estan destinades únicament a fans del grup als que els agradin els karaokes. Resumint, que llancen CDs amb 2 cançons. I el preu tampoc es redueix, que consti.

La segona cosa que sempre m’ha cridat l’atenció, i no és només el cas d’aquest grup, és l’afició que tenen els autors nipons d’utilitzar l’anglès en les seves cançons, des del mateix títol, incloent el de l’àlbum, fins a cançons completes, passant per frases inconnexes entre la lletra en japonès. No vull ni pensar què hauria passat si a les de l’Aserejé els hagués donat per parlar en anglès…

No és casualitat que hagi triat el dia d’avui per fer aquesta breu ressenya sobre el grup, ja que fa cosa d’unes hores que han fet un doble llançament: es tracta del seu nou àlbum Sepia (セピア) (sí, sona estrany, per no dir irrisori [i el títol està en japonès!!]) i un disc de recopilacions dels gairebé 5 anyets que porten de carrera, titulat originalment Best of D-51. Per acabar d’arrodonir el festival, han redissenyat la pàgina web oficial del grup, on han inclòs un blog (on ja he signat ).
Tot un desplegament de mitjans, vaja.

Per acabar, i sense voler semblar una fan embogida, us deixo algun videoclip, així de pas els coneixeu una mica cantant…

És possible que coincidiu amb mi en el fet que els noiets canten bé, però el tema dels videoclips no és que el toquin gaire bé…

Doncs resulta que s’ha descobert una nova espècie de rosegador (de fet, filmat i documentat), molt semblant a un jerbu, però amb unes orelles exageradament grans en proporció al seu cos (de poc menys de 10 cm), i un musell camús. La cua també és llarga (d’uns 15 cm) i acabada amb un pom de pèls. Les potes posteriors, molt potents, li permeten desplaçar-se saltant, i acaben en un peu d’uns 4 cm. Pesa de 25 a 35 gr.

Esbós de l’animal per part d’un biòleg de l’equip

El dipòdid, mig rata mig cangur (encara que no té cap relació de parentesc amb els marsupials), ha estat trobat al sud del desert de Mongòlia, i s’estén per Xinjiang (nord-oest de la Xina), tot i que per desgràcia es troba en perill d’extinció degut a l’acció humana; el mateix equip que l’està estudiant també intenta prendre accions per conservar l’espècie.

Distribució del l’espècie

És d’hàbits nocturns, i durant el dia dorm en caus que excava a la sorra del sòl desèrtic. Prefereix les conques dels rius, sota els matolls baixos. Estudis realitzats destaquen que hi ha una mitjana de 0,5 individus per hectàrea.

Són majoritàriament insectívors, tot i que també s’alimenten de la vegetació que troben i de llavors, com la resta de jerbus.

El nom que han posat a l’espècie és Euchoreutes naso encara que, segons fonts no confirmades, els nadius mongols en diuen alag daahai; els russos, shooshpanchik. Espero que ningú s’hagi confós de rosegador, ja que té un parent molt pròxim geogràficament i d’espècie:

	vs.
Euchoreutes naso		Cosinet impostor (Cardiocranius paradoxus)

Vet aquí les proves:

No ho sé, però a mi aquesta manera de saltironejar em recorda alguna cosa…

Article super-furry… dedicat a la Milikitxa!

I de part de la meva àvia:

Per aquestes dates tothom diu que cal estimar i ser feliç;
Però jo sempre dic que:

Si l’amor fos un bon vi,
i el cor la seva copa,
jo li demano a Déu
que no deixi mai la meva copa buida.

Us heu fet propostes pel nou any? Comenteu-les!

I no val dir que «si les dic, no es compliran»…

Gairebé tinc por de prendre mal. I sobretot després que la Pchi ens parlés de la síndrome del túnel carpià que, juntament amb la presbícia, és la malaltia professional que els informàtics tenim més possibilitats de patir. Quin bon rollet només de començar, no?

El que deia, que escric en correus, en el Messeger, per programar, per pràctiques de classe, en articles al blog, en el Treball de Final de Carrera… buf!

I a més de, en alguns casos, inventar textos (dels quals mai en reconeixeré l’autoria), sovint em toca prendre (difícils) decisions sobre el format.

L’últim cas, el del TFC. He hagut de perfilar fins al més mínim detall del format de les pàgines, el que inclou els marges, els encapçalaments i els peus, els inicis dels capítols… i òbviament els tipus de lletra.

És increïble la mà de tipus de lletra que es poden arribar a trobar! Des de l’omnipresent Times New Roman, fins la no menys coneguda Arial, passant per clàssics com la Verdana o la Georgia.

No sé si ja en aquest punt, amb les tipografies que us he suggerit, heu notat alguna cosa. Em refereixo als patrons de semblança i diferència entre aquestes fonts. Fixem-nos, per exemple en les a:

Times New Roman	Georgia	Arial	Verdana

El que fa diferents aquestes dues famílies de tipografies són les serifes.
A la taula anterior les he col·locat de més a menys intenses.

Molt probablement, quan desplegueu la llista de tipus de lletra del vostre processador de text preferit, observeu noms similars a Lucida Sans, o MS Serif. No us havíeu preguntat mai per què són tan comunes aquestes expressions en les tipografies?

La resposta és molt senzilla: doncs perquè algunes tenen serifes (les "Serif", lògicament) i d’altres no (les "Sans"[-Serif], del francès "sense"[-serifes]). I què són les famoses serifes? Doncs aquestes petites decoracions als extrems de les arestes de cada lletra:

Exemples de tipografies amb les serifes marcades en vermell

Així doncs, totes les tipografies categoritzades amb la paraula Serif presentaran indubtablement aquestes subtils marques als extrems. Per contra, les Sans-Serif acabaran de forma més abrupta, més quadrada. En alguns casos, tipus que se’ns presenten com a sans fan excepcions amb certs glifs, com és ara la i majúscula, ja que pot confondre’s amb la L minúscula:

Arial	Verdana

Però les famílies no s’acaben aquí. Existeixen múltiples classificacions dels tipus de lletra que emprem usualment. N’hi ha que fins i tot causen problemes a l’hora d’assignar-les a una categoria:

	Aquesta és una tipografia serif, encara que com que té les serifes acusadament quadrades i el gruix del traç és constant en tota la lletra (com en les sans), s’engloba dins la categoria especial de les slab-serif.
Rockwell

Una altra família molt important són les tipografies mono-espaiades. Aquestes presenten la peculiaritat que tots els caràcters que la composen (majúscules i minúscules incloses) tenen la mateixa amplada, d’aquí el seu nom. Moltes recorden les lletres de les antigues màquines d’escriure mecàniques. Poden o no tenir serifes.
	Courier New

	Els tipus manuscrits (o script en anglès) no poden ser catalogats en cap de les classes anteriors, ja que es caracteritzen per imitar el traç de les lletres que hom podria escriure a mà, més que no pas les mecanitzades. Així doncs, no es pot especificar si tenen o no serifes.
Freestyle Script

Existeixen tipus que, de les serifes tan exagerades que posseeixen, ja han agafat el nom de tipografies amb floritures (en anglès swash). Per les seves ornamentacions, són idònies com a lletres capitals en paràgrafs a l’inici dels capítols.
	Monotye

	Parlant d’ornamentacions, les lletres d’estil gòtic (o black letter) vindrien a ser l’equivalent als tipus manuscrits d’entre els segles XII i XV. Com podeu veure, les arestes es multipliquen…
Old English

I si us agraden les floritures, no hi ha res millor que els jocs de caràcters que representen símbols variats. Tipogràficament, aquests glifs no es consideren caràcters, sinó mera ornamentació. Amb l’expansió de la codificació Unicode, cada vegada més famílies de tipus inclouen un petit subgrup de dingbats, ja que amb aquesta codificació es poden representar més caràcters.
	Wingdings

Entre moltes altres classificacions.

Ja per acabar aquesta modesta incursió al món de la tipografia, no m’agradaria acomiadar-me sense fer pensar (una miqueta) al lector; així que llanço una pregunta:

És el mateix l’estil tipogràfic de cursiva que el d’itàlica?

Segur que heu vist les dues accepcions escrites en algun lloc i mai us ho havíeu plantejat…

Des de la meva humil posició, i amb el desconeixement total de si són correctes ambdues paraules amb el significat que les hi atribuiré, jo respondria que no. I la demostració gràfica de la meva resposta vindria a ser:

La primera línia mostra el text original.
A la segona, observem el que jo anomenaria cursiva, que és simplement el mateix estil que l’original, lleugerament inclinat cap a la dreta.
Per últim, l’anomenada itàlica seria un joc diferent de glifs, més estilitzats, i també inclinats cap a la dreta. Les diferències es fan evidents amb les a, les x i les v.

Qualsevol apunt serà benvingut!

Nota

El pangrama on he marcat les serifes i la diferenciació entre itàlica i cursiva és d’en Màrius Serra.